RESUMEN

En la última década, el Paraguay ha presentado avances en el desarrollo de la investigación relacionada con la salud con seres humanos.Sin embargo, existe una obligación estatal de asegurar que las investigaciones sean realizadas éticamente: protegiendo la dignidad, los derechos y el bienestar de los participantes, la integridad científica y la adherencia a pautas éticas locales e internacionales. Los comités de ética de la investigación institucionales constituyen la instancia o recurso principal para garantizar la mencionada obligación. Ante lo expuesto y el contexto carente de adecuada regulación en el cual actualmente se desarrollan las investigaciones en el país, en el presente artículo defenderemos el imperativo ético de establecer un sistema de acreditación de los comités de ética de la investigación. Para ello, expondremos y justificaremos su necesidad y buscaremos responder algunas objeciones relativas al imperativo ético defendido, como, por ejemplo, el valor per se de la acreditación de los comités de ética en investigación en la protección de los participantes, la inversión de tiempo y burocracia que implican los procesos de acreditación y el marco regulatorio incipiente para las investigaciones en seres humanos en el Paraguay. Finalmente, propondremos el fortalecimiento de la gobernanza de la ética de la investigación en el país, como medio principal para establecer, implementar y supervisar un sistema de acreditación de los comités de ética de la investigación.(AU)

A l'última dècada, el Paraguai ha presentat avençosen el desenvolupament de la recerca relacionada amb la salut amb éssers humans. Tot i això, hi ha una obligació estatal d'assegurar que les investigacions siguin realitzades èticament: protegint la dignitat, els drets i el benestar dels participants, la integritat científica i l'adherència a pautes ètiques locals i internacionals. Els comitès d'ètica de la investigació institucionals constitueixen la instància o el recurs principal per garantir l'obligació esmentada. Davant del que s'ha exposat i el context sense regulació adequada en el qual actualment es desenvolupen les investigacions al país, en aquest article defensarem l'imperatiu ètic d'establir un sistema d'acreditació dels comitès d'ètica de la investigació. Per això, exposarem i justificarem la seva necessitat i buscarem respondre algunes objeccions relatives a l'imperatiu ètic defensat, com, per exemple, el valor perseguit de l'acreditació dels comitès d'ètica en recerca en la protecció dels participants, la inversió de temps i burocràcia que impliquen els processos d'acreditació i el marc regulador incipient per a les investigacions en éssers humans al Paraguai. Finalment, proposarem l'enfortiment de la governança de l'ètica de la investigació al país com a mitjà principal per establir, implementar i supervisar un sistema d'acreditació dels comitès d'ètica de la investigació.(AU)

In the last decade, Paraguay has made progress in the development of health-related research involving human subjects. This entails the obligation of the State to ensure that research is conducted ethically: protecting the dignity, rights and welfare of the participants, scientific integrity and adherence to international ethical guidelines. Research Ethics Committees are the main instance or resource to guarantee the aforementioned obligation. In view of the above and the context lacking adequate regulation in which research is currently carried out in the country, this article will defend the ethical imperative of establishing an accreditation system for research ethics committees. To this end, its necessity will be presented and justified and some objections related to the ethical imperative defended will be answered, such as the per se value of the accreditation of research ethics committees in the protection of participants, the investment of time and bureaucracy involved in the accreditation processes and the incipient regulatory framework for research on human beings in Paraguay. Finally, it will be proposed to strengthen the governance of research ethics in the country, as the main means to establish, implement and supervise an accreditation system for research ethics committees.(AU)

Asunto(s)

RESUMEN

In the last decade, Paraguay has made progress in the development of health-related research involving human subjects. This entails the obligation of the State to ensure that research is conducted ethically: protecting the dignity, rights and welfare of the participants, scientific integrity and adherence to international ethical guidelines. Research Ethics Committees are the main instance or resource to guarantee the aforementioned obligation. In view of the above and the context lacking adequate regulation in which research is currently carried out in the country, this article will defend the ethical imperative of establishing an accreditation system for research ethics committees. To this end, its necessity will be presented and justified and some objections related to the ethical imperative defended will be answered, such as the per se value of the accreditation of research ethics committees in the protection of participants, the investment of time and bureaucracy involved in the accreditation processes and the incipient regulatory framework for research on human beings in Paraguay. Finally, it will be proposed to strengthen the governance of research ethics in the country, as the main means to establish, implement and supervise an accreditation system for research ethics committees.

Resumen: En la última década, el Paraguay ha presentado avances en el desarrollo de la investigación relacionada con la salud con seres humanos. Sin embargo, existe una obligación estatal de asegurar que las investigaciones sean realizadas éticamente: protegiendo la dignidad, los derechos y el bienestar de los participantes, la integridad científica y la adherencia a pautas éticas locales e internacionales. Los comités de ética de la investigación institucionales constituyen la instancia o recurso principal para garantizar la mencionada obligación. Ante lo expuesto y el contexto carente de adecuada regulación en el cual actualmente se desarrollan las investigaciones en el país, en el presente artículo defenderemos el imperativo ético de establecer un sistema de acreditación de los comités de ética de la investigación. Para ello, expondremos y justificaremos su necesidad y buscaremos responder algunas objeciones relativas al imperativo ético defendido, como, por ejemplo, el valor per se de la acreditación de los comités de ética en investigación en la protección de los participantes, la inversión de tiempo y burocracia que implican los procesos de acreditación y el marco regulatorio incipiente para las investigaciones en seres humanos en el Paraguay. Finalmente, propondremos el fortalecimiento de la gobernanza de la ética de la investigación en el país, como medio principal para establecer, implementar y supervisar un sistema de acreditación de los comités de ética de la investigación. Palabras clave: comité de ética en investigación; acreditación de los comités de ética de la investigación; investigación relacionada con la salud con seres humanos; protección de los sujetos de estudio en las investigaciones; pautas éticas internacionales; gobernanza de la ética de la investigación. Resum: A l'última dècada, el Paraguai ha presentat avenços en el desenvolupament de la recerca relacionada amb la salut amb éssers humans. Tot i això, hi ha una obligació estatal d'assegurar que les investigacions siguin realitzades èticament: protegint la dignitat, els drets i el benestar dels participants, la integritat científica i l'adherència a pautes ètiques locals i internacionals. Els comitès d'ètica de la investigació institucionals constitueixen la instància o el recurs principal per garantir l'obligació esmentada. Davant del que s'ha exposat i el context sense regulació adequada en el qual actualment es desenvolupen les investigacions al país, en aquest article defensarem l'imperatiu ètic d'establir un sistema d'acreditació dels comitès d'ètica de la investigació. Per això, exposarem i justificarem la seva necessitat i buscarem respondre algunes objeccions relatives a l'imperatiu ètic defensat, com, per exemple, el valor perseguit de l'acreditació dels comitès d'ètica en recerca en la protecció dels participants, la inversió de temps i burocràcia que impliquen els processos d'acreditació i el marc regulador incipient per a les investigacions en éssers humans al Paraguai. Finalment, proposarem l'enfortiment de la governança de l'ètica de la investigació al país com a mitjà principal per establir, implementar i supervisar un sistema d'acreditació dels comitès d'ètica de la investigació. Paraules clau: comitè d'ètica en investigació; acreditació dels comitès d'ètica de la investigació; investigació relacionada amb la salut amb éssers humans; protecció dels subjectes d'estudi a les investigacions; pautes ètiques internacionals; governança de l'ètica de la investigació.

RESUMEN

Children and individuals with developmental disabilities (DD) compared to typical participants are disadvantaged not only by virtue of being vulnerable to risks inherent in research participation but also by the higher likelihood of exclusion from research altogether. Current regulatory and ethical guidelines although necessary for their protection do not sufficiently ensure fair distributive justice. Yet, in view of disproportionately higher burdens of co-occurring physical and mental disorders in individuals with DD, they are better positioned to benefit from research by equitable participation. Greater elucidation of this ethical dilemma is called for by researchers, institutional review boards, and funding agencies to urgently redress the imbalance. This article discusses many of the regulatory principles to ensure better research participation of children and individuals with DD: human rights, validity, distributive justice, beneficence/nonmaleficence, and autonomy.

Asunto(s)

RESUMEN

CIOMS has been criticised for not adequately consulting stakeholders about its revised ethical guidelines regarding medical research. Political and logistical issues that arise in democratic processes and open exchange of information probably contributed to this exclusion. What might CIOMS have done to be more inclusive and attain broader consensus on its proposed revisions? Consensus is dynamic, and evolves as a community digests new information and perspectives. Engaging the public (and particularly the stakeholders) in discussion about the revisions would have generated broader consensus. It would have encouraged more stakeholders (i.e. researchers, potential research participants, research institutions, or governments) to buy in. CIOMS needs a process to encourage dialogue and stakeholder input. The CIOMS guidelines themselves promote stakeholder consultation and capacity building, but CIOMS has done relatively little to distribute or promote its own guidelines. CIOMS should do more to promote its revised guidelines, and engage stakeholders in dialogue. This paper explores the bioethics debate about universal and relative values to illustrate the value of consultation and consensus building. It concludes that like research sponsors, CIOMS and similar organisations have an ethical responsibility to facilitate capacity building in less developed areas, and to participate more actively in consensus building.

Asunto(s)

Asunto(s)

Asunto(s)

Asunto(s)

Asunto(s)

RESUMEN

Four key guidance points in the UNAIDS guidance document, Ethical Considerations in HIV Preventive Vaccine Research, are compared with analogous statements in three other recently issued documents dealing with international research. Those documents are: the Declaration of Helsinki, as revised in 2000; the report of the U.S. National Bioethics Advisory Commission, issued in 2001; and a current (2001) draft revision of the 1993 CIOMS International Ethical Guidelines for Biomedical Research Involving Human Subjects. The four guidance points compared with statements on similar issues on the other three documents are Guidance Point 2, which deals with making available a safe and effective vaccine after trials are completed; the second half of Guidance Point 4, which requires that the desired outcome should benefit the population from which research participants are drawn; Guidance Point 11, which discusses what should be provided to a control group in a vaccine trial; and Guidance Point 16, which addresses the care and treatment to be provided for trial participants who become infected with HIV during the trial. The analysis and comparison concludes that the UNAIDS guidance points are at least as ethically sound as analogous points in these other documents, and for the most part are ethically superior in providing greater benefits to research participants and to others. Nevertheless, they are subject to the criticism that they are too 'aspirational' and not sufficiently 'pragmatic'.

Asunto(s)

Asunto(s)

RESUMEN

In this review we describe the ethical issues central to local and international debates about HIV vaccine trials. These issues include the physiological and psycho-social risks of trial participation, the preventative interventions to be provided to participants, access to treatment for participants who seroconvert, access to an effective vaccine after the trial, the role of placebo-controlled trials, and obtaining informed consent.

Asunto(s)

Asunto(s)

Asunto(s)

Asunto(s)

Asunto(s)

Asunto(s)

Asunto(s)

Asunto(s)

Asunto(s)