Your browser doesn't support javascript.
loading
Mostrar: 20 | 50 | 100
Resultados 1 - 2 de 2
Filtrar
Más filtros











Intervalo de año de publicación
1.
Rev. bioét. derecho ; (58): 109-127, Jul. 2023.
Artículo en Español | IBECS | ID: ibc-222831

RESUMEN

En la última década, el Paraguay ha presentado avances en el desarrollo de la investigación relacionada con la salud con seres humanos.Sin embargo, existe una obligación estatal de asegurar que las investigaciones sean realizadas éticamente: protegiendo la dignidad, los derechos y el bienestar de los participantes, la integridad científica y la adherencia a pautas éticas locales e internacionales. Los comités de ética de la investigación institucionales constituyen la instancia o recurso principal para garantizar la mencionada obligación. Ante lo expuesto y el contexto carente de adecuada regulación en el cual actualmente se desarrollan las investigaciones en el país, en el presente artículo defenderemos el imperativo ético de establecer un sistema de acreditación de los comités de ética de la investigación. Para ello, expondremos y justificaremos su necesidad y buscaremos responder algunas objeciones relativas al imperativo ético defendido, como, por ejemplo, el valor per se de la acreditación de los comités de ética en investigación en la protección de los participantes, la inversión de tiempo y burocracia que implican los procesos de acreditación y el marco regulatorio incipiente para las investigaciones en seres humanos en el Paraguay. Finalmente, propondremos el fortalecimiento de la gobernanza de la ética de la investigación en el país, como medio principal para establecer, implementar y supervisar un sistema de acreditación de los comités de ética de la investigación.(AU)


A l'última dècada, el Paraguai ha presentat avençosen el desenvolupament de la recerca relacionada amb la salut amb éssers humans. Tot i això, hi ha una obligació estatal d'assegurar que les investigacions siguin realitzades èticament: protegint la dignitat, els drets i el benestar dels participants, la integritat científica i l'adherència a pautes ètiques locals i internacionals. Els comitès d'ètica de la investigació institucionals constitueixen la instància o el recurs principal per garantir l'obligació esmentada. Davant del que s'ha exposat i el context sense regulació adequada en el qual actualment es desenvolupen les investigacions al país, en aquest article defensarem l'imperatiu ètic d'establir un sistema d'acreditació dels comitès d'ètica de la investigació. Per això, exposarem i justificarem la seva necessitat i buscarem respondre algunes objeccions relatives a l'imperatiu ètic defensat, com, per exemple, el valor perseguit de l'acreditació dels comitès d'ètica en recerca en la protecció dels participants, la inversió de temps i burocràcia que impliquen els processos d'acreditació i el marc regulador incipient per a les investigacions en éssers humans al Paraguai. Finalment, proposarem l'enfortiment de la governança de l'ètica de la investigació al país com a mitjà principal per establir, implementar i supervisar un sistema d'acreditació dels comitès d'ètica de la investigació.(AU)


In the last decade, Paraguay has made progress in the development of health-related research involving human subjects. This entails the obligation of the State to ensure that research is conducted ethically: protecting the dignity, rights and welfare of the participants, scientific integrity and adherence to international ethical guidelines. Research Ethics Committees are the main instance or resource to guarantee the aforementioned obligation. In view of the above and the context lacking adequate regulation in which research is currently carried out in the country, this article will defend the ethical imperative of establishing an accreditation system for research ethics committees. To this end, its necessity will be presented and justified and some objections related to the ethical imperative defended will be answered, such as the per se value of the accreditation of research ethics committees in the protection of participants, the investment of time and bureaucracy involved in the accreditation processes and the incipient regulatory framework for research on human beings in Paraguay. Finally, it will be proposed to strengthen the governance of research ethics in the country, as the main means to establish, implement and supervise an accreditation system for research ethics committees.(AU)


Asunto(s)
Humanos , Comités de Ética en Investigación , Humanos , Discusiones Bioéticas , Investigación Científica y Desarrollo Tecnológico , Paraguay , Bioética , Investigación
2.
Mem. Inst. Invest. Cienc. Salud (Impr.) ; 15(3): 57-63, Dic. 2017. ilus
Artículo en Español | LILACS, BDNPAR | ID: biblio-907833

RESUMEN

En el Paraguay, los datos epidemiológicos sobre la salud bucodental y la utilización de los servicios en adultos son limitados, de ahí, la urgente necesidad de generar información para diseñar y establecer programas de salud pública acordes a las necesidades de dicha población. El objetivo de este estudio transversal retrospectivo fue determinar la situación de salud bucodental y el patrón de utilización de los servicios odontológicos de los pacientes atendidos en las cátedras de Operatoria Dental II y III de la carrera de Odontología de la Universidad Católica-Campus de Itapúa. La muestra incluyó 411 historias clínicas odontológicas de pacientes atendidos entre 2014 y 2017. La edad promedio de los pacientes fue de 28 años. La prevalencia de caries fue del 94,6%. El Índice de dientes cariados, perdidos y obturados promedio fue de 13,2 (DE± 6,9), siendo el mayor componente el de dientes cariados (7,0±4,5), seguido por el de dientes perdidos (4,4±5,7). Un alto porcentaje (77%) de los pacientes no tenía seguro médico al momento de consultar. El motivo de consulta actual del 42% fue la estética y el 64% sólo consulta al dentista cuando necesita. El valor promedio del índice de dientes cariados, perdidos y obturados (13,2) es catalogado como grave. El predominio de los componentes dientes cariados y perdidos es indicativo de un limitado acceso a los servicios odontológicos y tratamientos restauradores. Se requiere la instauración de estrategias de promoción de la salud y prevención de las afecciones bucodentales enmarcadas dentro de programas desde el primer nivel de atención.


In Paraguay, epidemiological data on the oral health situation and the use of dental care services by adult are limited, hence the urgent need to generate relevant information to design and establish public health programs in accordance with the needs of the population. The objective of this cross-sectional retrospective study was to determine the oral health situation and the pattern of utilization of the dental services of the patients treated in the Dental Operatory Chairs II and III of the Odontology program at the Catholic University-Campus of Itapúa. The sample consisted of 411 clinical records of patients treated between 2014 and 2017. The average age of patients was 28 years. The prevalence of caries was 94.6%. The index of decayed, missing and filled teeth was 13.2 (±6.9). The largest component was decayed teeth (7.0±4.5), followed by teeth lost (4.4±5.7). A high percentage (77%) of patients did not have health insurance at the time of consultation. The main reason for current consultation was aesthetics (42%) and 64% of participants only attends dentist when needed. The average index of decayed, missing and filled teeth (13.2) is classified as severe. The predominance of decayed and missing teeth components is indicative of limited access to the use of dental services and restorative treatments. It is necessary to establish strategies for health promotion and prevention of oral diseases as part of the programs from the first care level.


Asunto(s)
Salud Pública , Odontología en Salud Pública
SELECCIÓN DE REFERENCIAS
DETALLE DE LA BÚSQUEDA