Your browser doesn't support javascript.
loading
Mostrar: 20 | 50 | 100
Resultados 1 - 3 de 3
Filtrar
Más filtros











Intervalo de año de publicación
1.
Apunts, Med. esport (Internet) ; 54(201): 5-11, ene.-mar. 2019. ilus, graf, tab
Artículo en Español | IBECS | ID: ibc-182685

RESUMEN

Este estudio tiene como objetivo determinar el efecto de la rehidratación en la condición física y técnica de 12 jugadores de fútbol semiprofesionales (21,14 ± 1,69 años) que se sometieron a un entrenamiento regular de fútbol (129 ± 7 min). Los participantes ingirieron agua ad libitum o se hidrataron de acuerdo con las recomendaciones estandarizadas. En cada sesión se midieron la temperatura, la altura máxima del salto vertical y la precisión en 4 lanzamientos de penalti, con estímulo visual y auditivo, antes y después de las sesiones de entrenamiento. La deshidratación lograda y la tasa de sudoración fueron mayores cuando los jugadores bebieron libremente, contra una rehidratación recomendada (1,3 ± 0,8 vs. 0,5 ± 0,6%; p = 0,01) (730,3 ± 275,6 vs. 516,9 ± 111,2 ml/h; p = 0,02). En la temperatura timpánica de un solo movimiento en la sesión donde se programó la hidratación (p = 0,06 vs. p < 0,01) hubo interacción entre el tratamiento y el tiempo (p = 0,01). La altura del salto después del entrenamiento fue mayor que la inicial (p < 0,01) y también fue más alta que la del grupo ad libitum (p = 0,04). En el caso de los lanzamientos, hubo una diferencia significativa en la relación temporal del tratamiento (p = 0,01), lo que indica que la hidratación fue efectiva para reducir el número de errores. Estos datos indican que una deshidratación moderada podría afectar a la fuerza muscular de la pierna y reducir la precisión motora durante un lanzamiento simulado del penalti de fútbol


This study aimed to determine the effect of rehydration on the physical condition and technique of twelve semi-professional soccer players (21.14 ± 1.69 years) underwent regular soccer training (129 ± 7 min). On one occasion, participants ingest water ad libitum or were hydrated according to standardized recommendations. In each session, temperature, three maximum vertical jump height and accuracy were measured in a four penalty kick with auditory and visual stimulus, before and after the training sessions. The dehydration achieved and the rate of sweating was greater when the players drank freely at will against a recommended rehydration (1.3 ± 0.8% vs. 0.5 ± 0.6%, P = .01) (730.3 ± 275.6 vs. 516.9 ± 111.2 mL/h, P = .02). The tympanic temperature of a single movement in the session where the hydration scheduled (P = .06 vs. P < .01), in this case and there was interaction between the treatment and the time (P < .01). Jump height after training was higher than the initial (P < .01) and also higher than ad libitum group (P = .04). In the case of shots there was a significant difference in the time relationship of the treatment (P = .01), indicating that hydration was effective to reduce the number of errors. These data indicate that moderate dehydration could affect muscle strength of the leg and reduce motor accuracy during a simulated football penalty kick


Aquest estudi té com a objectiu determinar l'efecte de la rehidratació en la condició física i la tècnica de 12 jugadors de futbol semiprofessionals (21,14 ± 1,69 anys) que es van sotmetre a un entrenament regular de futbol (129 ± 7 min). Els participants van ingerir aigua ad libitum, o es van hidratar d'acord amb les recomanacions estandarditzades. A cada sessió es mesurà la temperatura, l'altura màxima del salt vertical i la precisió en 4 llançaments de penal, amb estímul visual i auditiu, abans i després de les sessions d'entrenament. La deshidratació aconseguida i la taxa de sudoració foren més grans quan els jugadors bevien lliurement a voluntat, contra una rehidratació recomanada (1,3 ± 0,8% vs. 0,5 ± 0,6%; p = 0,01) (730,3 ± 275,6 vs. 516,9 ± 111,2 ml/h, p = 0,02). En la temperatura timpànica d'un sol moviment, a la sessió en què es programà la hidratació (p = 0,06 vs. p < 0,01) hi hagué interacció entre el tractament i el temps (p = 0,01). Després de l'entrenament, l'altura del salt fou major que a l'inici (p < 0,01) i també més alt que la del grup ad libitum (p = 0,04). En el cas dels xuts, hi hagué una diferència significativa en la relació temporal del tractament (p = 0,01), cosa que indica que la hidratació fou efectiva per reduir el nombre d'errors. Aquestes dades indiquen que una deshidratació moderada podria afectar la força muscular de la cama i reduir la precisió motora durant un llançament simulat de penal en el futbol


Asunto(s)
Humanos , Deshidratación/terapia , Fluidoterapia/métodos , Fútbol/fisiología , Ingestión de Líquidos/fisiología , Temperatura Corporal/fisiología , Sudoración/fisiología , Fuerza Muscular/fisiología , Proyectos de Investigación
2.
J Hum Kinet ; 54: 127-133, 2016 Dec 01.
Artículo en Inglés | MEDLINE | ID: mdl-28031764

RESUMEN

The aim of this study was to determine the effects of changing the distance of the penalty shot in water polo from 4 to 5 m. While a shorter distance made the penalty shot more effective, it also reduced the use of this sanction. A total of 192 matches played in the 2003 and 2007 Water Polo World Championships were recorded. The sample included 278 penalty shots in both tournaments. Notational analysis using a longitudinal correlational and descriptive design was employed to determine whether a longer distance increased the number of sanctioned penalties (81 vs 197) and caused a non-significant decrease in scoring efficiency (7.4%) with significant differences in the relationship between the area and the type of a shot, with less centre and power shots (14.8% vs 7.1%) observed and predominance of bounce shots to the right of the goal posts. The rule change prompted more penalties, produced changes in shot direction as well as the type of a shot, and yielded a decrement of 7.4% in scoring efficiency.

3.
Motriz rev. educ. fís. (Impr.) ; 20(3): 272-279, Jul-Sep/2014. tab, graf
Artículo en Inglés | LILACS | ID: lil-724003

RESUMEN

We aimed to describe and compare the general morphological, somatotype and training background characteristics of Iberian waterpolo players (22 Portuguese and 22 Spanish National Teams players) considering their playing positions. The International Working Group of Kinanthropometry guidelines was herein followed, and a somatochart was obtained through specific software (Somatotype, Calculation and Analysis. (c)2001 SWEAT technologies). Spanish players train more hours per week (22.8 ±9.5 vs.12.2 ±5.6), are taller (187.4 cm ±6.6 vs.180.3 cm ±5.1), heavier (89.2 kg ±11.6 vs.79.1 kg ±10.0), show higher arm span (195.7 cm ±8.5 vs.185.2 cm ±7.4) and muscle mass percentage (49.0% ± 1.8 vs.46.0% ±6.0), and tend to be more mesomorphic (5.19 ±1.27 vs.4.26 ±1.32) than the Portuguese players. Concerning field positions, Spanish center forward players train more hours per week than the Portuguese (20.2 ±9.1 vs.12.2 ±3.8) and show higher arm span (204.4 cm ±7.3 vs.184.0 cm ±6.5). Spanish goal keepers and outside players show higher muscle mass percentage (49.8% ±1.5 vs.42.2% ±5.2 and 49.4% ±1.5 vs.45.5% ±4.6, respectively) than the Portuguese players. These evidences should be taken into account for the improvement of waterpolo sport...


"Comparação de indicadores morfológicos e do tempo de treino semanal em equipes de pólo aquático de diferentes níveis competitivos." O presente estudo objetivou descrever e comparar a morfologia geral, o somatótipo e horas de treino de jogadores Ibéricos de selecções nacionais de polo aquático (22 portugueses e 22 espanhóis) e compará-los quanto às posições de jogo. Utilizou-se um software específico para o desenho da somatocarta (Somatotype, Calculation and Analysis,(c)2001 SWEAT technologies). Os jogadores espanhóis, quando comparados com os portugueses, treinam mais horas por semana (22,8 ±9,5 vs.12,2 ±5,6), são mais altos (187,4 cm ±6,6 vs.180,3 cm ±5,1), mais pesados (89,2 kg ±11,6 vs.79,1 kg ±10,0), apresentam maior envergadura (195,7 cm ±8,5 vs. 185,2 cm ±7,4), percentagem de massa muscular (49,0% ±1,8 vs. 46,0% ±6,0) e tendem a ser mais mesomorfos (5,19 ±1,27 vs. 4,26 ±1,32) do que os jogadores portugueses. Quanto às posições de jogo, os pivôs espanhóis treinam mais horas por semana (20,2 ±9,1 vs.12,2 ±3,8) e apresentam maior envergadura (204,4 cm ±7,3 vs.184,0 cm ±6,5) que os portugueses. Ainda, respectivamente, os goleiros e os jogadores laterais espanhóis apresentam percentagens mais elevadas de massa muscular (49,8% ±1,5 vs.42,2% ±5,2 e 49,4% ±1,5 vs.45,5% ±4,6) do que os portugueses. Estas evidências devem ser consideradas para a melhoria do polo aquático...


"Comparación de indicadores morfológicos y de tiempo de entrenamiento semanal en equipos de waterpolo de diferentes niveles competitivos" El objetivo del estudio fue describir y comparar la morfología general, somatotipo y horas de entrenamiento de jugadores Ibéricos de selecciones nacionales de waterpolo (22 portugueses y 22 españoles) y comparar sus diferencias entre posiciones de juego. Los parámetros evaluados fueron seleccionados en la literatura. La somatocarta fue construida con un software específico (Somatotype, Calculation and Analysis, (c)2001 SWEAT technologies). Los jugadores españoles entrenan más horas por semana (22,8 ±9,5 vs.12,2 ±5,6), tienen más altura (187,4cm ± 6,6 vs.180,3 cm ±5.1), más peso (89,2 kg ±11,6 vs.79,1 kg ±10,0), más envergadura (195,7 cm ±8,5 vs. 185,2 cm ±7,4), porcentaje de masa muscular (49,0% ±1,8 vs. 46,0% ±6,0) y tienden a presentar valores más altos de mesomorfia (5,19 ±1,27 vs. 4,26 ±1,32) que los jugadores portugueses. Con respecto a las posiciones de juego, los boyas Españoles superan los portugueses en las horas de entrenamiento semanal (20,2 ±9,1 vs.12,2 ±3,8) y presentan más envergadura (204,4 cm ±7,3 vs.184,0 cm ±6,5). Los porteros y jugadores periféricos españoles tienen más masa muscular que los jugadores portugueses (49,8% ±1,5 vs. 42,2% ±5,2 e 49,4% ±1,5 vs.45,5% ±4,6), respectivamente. Estas evidencias deberán ser consideradas para la mejora del waterpolo...


Asunto(s)
Humanos , Masculino , Adulto , Rendimiento Atlético , /métodos , Deportes
SELECCIÓN DE REFERENCIAS
DETALLE DE LA BÚSQUEDA